Orientació per nens i nenes de pares partits

Els meus pares es separen quan tinc 3 anys. Desconec quan van començar a ser una parella partida, crec que podria ser abans de casar-se i tot... Tinc quatre germanastres, tres per part de pare i una per part de mare. M’hi relaciono i els estimo. Conec i em relaciono amb les parelles actuals i consolidades de tots dos. Estic casada i separada amb dues filles, la meva parella actual en té dos també. Amb els PSIques de NNPP els meus pares van entendre que no era una pilota que anava i venia cada setmana. Que aquest tràfec em condicionava molt la meva vida escolar. Es van relaxar, parlar i ho varen reconduir a partir de l’activitat que vaig fer dels horaris. I la meva Col’ex també em va ajudar moltíssim a mi en la meva relació amb els meus “dastres” (parastres, marastres i germastres). Tant ells com jo vam establir una relació de parentiu poc invasiva, molt afable i afectuosa, i res més.

Els meus pares es separen quan tinc 32 anys, després de trenta cinc anys de vida en comú. Portaven partits més de vint anys però no en vaig ser conscient. Estan divorciats i el meu pare casat una altra vegada amb una senyora que no conec. Ni en tinc cap ganes. NNPP m’ha ajudat a ser conscient que he d’estimar-los a tots dos sense plantejar-me qui és el culpable de la situació (segurament tots dos ho són i només ells ho saben). Però també he après que si no hi posen de la seva part a nosaltres els fills se’ns fa molt difícil portar la situació i tot el què l’envolta amb tranquil·litat.

Els meus pares es van separar quan jo encara no havia nascut, de fet, mai van estar junts. Avui tinc 14 anys i encara només es comuniquen per WhatsApp. Tinc tres germanastres més grans, dos de pare i una de mare. El meu COL’ex de NNPP és la primera persona que m’explica sense embuts i molt clarament per primera vegada de què es tracta una partició, una separació i un divorci, i quines diferències hi ha entre aquestes situacions. És wai i m’ajuda sempre que tinc una consulta, un dubte, una pregunta, ... No sempre m’agrada el què em diu però sé que ho fa pel meu bé.

Els meus pares es van separar quan jo tenia 15 anys. Sempre m’he relacionat molt millor amb la meva mare que amb el meu pare, de fet em vaig quedar a viure amb ella. La meva germana se’n va anar a viure amb el meu pare. Tinc tres germanastres més grans per part de la parella actual de la meva mare. A NNPP he fet algunes activitats amb altres fills i filles de pares separats. En una que em va agradar molt vàrem fer un arbre genealògic. A partir d’aleshores em vaig acostar una mica a la meva germana i al meu pare. M’encantaria poder gaudir d’un happy weekend tots junts.

Els meus pares es separen quan tinc 19 anys. Vaig patir les conseqüències de la seva partició emocional molt abans. No sé massa què els va passar. Ara tinc una germanastra per part de pare i no en conec la seva mare, que ja no és la parella del meu pare. Vaig passar de suar dels meus pares a preocupar-me i patir per la meva mare. L’he de donar les gràcies al PSIque de NNPP perquè va conscienciar al meu pare que encara que jo era major d’edat també el necessitava tan o més que la nena petita nouvinguda.

Només tinc 6 anys i el meu germà 3. Els meus pares estan separats des de en fa dos. Ara visc una setmana sencera a casa de la meva mama i una altra amb el papa. Li vaig explicar a la meva COL’ex que els meus pares em marejaven perquè anava uns dies amb la meva mare i uns altres amb el meu papa i jo no sabia mai on havia d’anar i que havia de fer. Ella els va demanar un horari, una planificació mensual i un ordre. Ara vaig més tranquil·la. També li vaig dir que m’agradaria molt que em vinguessin a buscar plegats un dia a la sortida del cole i que anéssim a la placeta a jugar tots junts, com fan les meves amigues de la classe. La COL’ex hi va parlar. Ho han fet dues vegades i he estat molt contenta. Feliç!!!